Foteu-me, que sóc de Reus

Entre les màximes distincions que li caben a un artista -ni que sigui antiartista-, literat, poeta, o simple ciutadà, sempre hi haurà la de que et reconeguin com un dels que contribueixen d'alguna manera a fer més sòlida, amable i acollidora la comunitat on pertanys. Que dues persones tan sòlides, amables i acollidores com el dissenyador Jordi Romero i el periodista i promotor cultural Josep Baiges hagin pensat en mi per al seu recull de siluetes de ganxets significatius, és, crec, amb tota justícia una d'aquestes distincions de les quals em sento afalagat, com ja ho va ser que Baiges em distingits amb un dels seus guardons als que més enganxen de la passada edició.

El llibre que n'ha sortit de la col·laboració entre Romero i Baiges, i que ha estat fet realitat gràcies a la plataforma de micromecenatge de Quòrum Llibres on ja he tingut el plaer de participar com a creador amb "Dibuixant Reus" i "Quedem al Zurich?", es pot considerar amb justícia de siluetes, expressió que li dec al poeta i escriptor del Grup Modernista de Reus, Plàcid Vidal, que he conegut bé gràcies al treball biogràfic de l'amiga Fina Masdéu. Vidal es va fer un lloc d'honor a la literatura catalana amb les seves "siluetes", apunts biogràfics després, obrint una línia en què després excel·lirien altres autors de més prestigi, com Josep Pla.

Ara Romero traça el perfil de la silueta en el grafisme i Baiges la complementa amb els seus comentaris sempre equilibrats entre la calidesa i el bon humor.

La presentació ahir, en una sala Emili Argilaga del Centre de Lectura plena de gom a gom, va ser una festa del reusenquisme més cordial i entranyable, encara que planessin algunes de les inevitables crítiques que fins i tot a les persones més positives els acaben caient.

Moltes gràcies per posar-me entre aquests 100 ganxets destacats. El meu mèrit, en tot cas, és igual al d'altres tants centenars que, com ja van reconèixer els autors, podrien figurar-hi igualment.