Premi Amenós!

Segons va dir ahir mateix l'amic Jordi Salvadó, hi ha dos tipus de reusencs: els que tenen premi Amenós, i els que no en tenen. Bé, doncs des d'ahir ja sóc de la primera d'aquestes categories. Va ser en la sisena edició d'aquests molt especials premis que promou i organitza el gran Josep Baiges, l'home que tot ho sap de Reus i els reusencs. I va ser a través d'una ensarronada magistral d'ell mateix, que em va atraure a la gala per tal de fer-li el lliurament a un altre col·lega i gran amic, el Pep Macaya.

La meva manca d'expertesa en aquesta mena d'actes em van fer picar i a més trencar el factor sorpresa amb el següent premiat, el propi Pep que m'acabava de fer la glossa, quan vaig mormolar un "Però si jo li havia de donar al Pep!" molt inoportú. En efecte, cadascú li va fer lliurament a l'altre, amb l'afegit més que revelador que les glosses van ser com un joc de miralls en què cadascun de nosaltres va retratar la relació que ens va fer conèixer fa molts anys i reunir-nos de nou al cap del temps mercès a la nostra afició per la literatura. Un moment digne d'un dels meus contes d'Interseccions, però que va ser absolutament real i no premeditat.

En tot cas, no he estat mai gaire entusiasta dels premis, i d'aquí a la meva aversió als concursos literaris que, amb una sola i justificable excepció que em va dur a entrar als Bibliorelats promoguts per les Reusenques de Lletres, sempre he evitat. Tanmateix, no és el cas d'aquests premis que venen a reconèixer una trajectòria o algun fet rellevant. Estic molt d'acord amb el que diu un dels altres premiats d'ahir, el director de teatre i dramaturg Antoni Veciana, en la seva entrada del blog d'avui, de manera que m'estalvio més comentaris. Llevat d'un: realment no solament la idea dels premis em va semblar molt encertada, sinó que em va distreure molt la seva execució en un acte distès i divertit que va mostrar la creativitat, talent i enginy, guarnits per aquest sorneguer humor tan nostre, tan ganxet, que els fills, naturals i adoptius, d'aquesta ciutat poden exportar a cabassos.

Molt honorat, doncs, de rebre un premi tan gratificant, i molt content d'haver compartit una vetllada amb tota la resta de premiats, que trobareu relacionats en el comentari de Josep Baiges al seu indispensable blog "El món de Reus". Especial menció al premi rebut pels entranyables Àlvar i Dolors, retirats després d'una llarga vida dedicada a regentar el bar de l'Orfeó. Van ser acomiadats amb una ovació sincera i espectacular.

I em sento també molt satisfet d'haver rebut aquesta distinció en el marc sempre entranyable del Bravium, amb el gravat que el representa i l'ampolla de vermut Miró que no podia faltar en aquesta ocasió, com tampoc el Forn Sistaré.

Més notícia aquí