Presentació de "Dibuixant Reus"

"Dibuixant Reus", el projecte que ens ha ocupat a la Teresa Llorach, l'Elisabeth Tort i a mi durant els últims anys, ha vist per fi la llum. Sortit d'impremta fa escassos dies, ja és a les mans dels mecenes que van contribuir a fer-lo possible en la campanya de micromecenatge a Quòrum Llibres, a les llibreries -on està tenint una acollida increïble-, i va ser presentat ahir al Palau Bofarull, amb una presència molt generosa de públic que va fer petit el saló noble.

La Diputació de Tarragona organitzava l'acte. Juntament amb l'Ajuntament de Reus s'han acabt afegint a un projecte que va necessitar molta empenta per part nostra -i molta més gent que ara no voldria esmentar per no deixar-me ningú-, i que definitivament s'ha assentat gràcies al mecenatge popular. No puc deixar d'esmentar també la feina professional i rigorosa de Cossetània Editors i dues empreses que es van adherir amb entusiasme: Vermuts Miró u Andreu Pintaluba.

Vam estar acompanyats pel president de la Diputació, Josep Poblet, la regidora de Cultura de l'Ajuntament, Montserrat Caellas, i pel professor Joan Rom, que va fer una excel·lent presentació, fonamentalment del treball artístic de la Teresa, sens dubte la columna vertebral del llibre.

Per la meva banda, vaig explicar la meva incorporació al projecte i la posterior participació de l'Elisabeth Tort que va posar forma i sentit al munt de material gràfic que havia generat la Teresa, i textual que havia generat jo.

Us reprodueixo algunes de les notes que vaig usar en la meva intervenció:

Què pretenia jo en definir els textos? Més enllà de servir de comentari i explicació, teníem un objectiu global del projecte?

Tal com la mateixa Teresa diu en el seu text de prefaci al llibre: la idea parteix d’un sentiment, ben comú però que tal vegada sovint costa d’expressar: l’estimació a la pròpia ciutat. El reusenc, crec, és reconegut allà on va com un aferrissat defensor, un veritable ambaixador de la seva ciutat. El que no el priva de tenir un sentit crític en la manera en què veu la seva ciutat. De vegades, molt crític (però sempre o gairebé sempre portes endins).

Enfocament crític, doncs, però realçant els valors de Reus:

-El patrimoni (que no sempre s’ha reconegut i que ara potser admirem és en emmirallant-nos en el que es diu des de fora): Descobrir Reus (títol discutit....)

-La gent. Reus com a centre comercial i cultural.

La ciutat, doncs, feta per la gent, el seu gran “recurs”.

Permeteu ara que us llegeixi un fragment del recent pregó de la Mercè fet per la filòsofa barcelonina Marina Garcés:

"Quan diem «ciutat» pensem en la seva trama urbana, en els seus edificis i monuments, en els seus equipaments, en el seu skyline, en la seva marca… Però cap d’aquestes coses no és res, sense la gent que va i ve, que arriba i que se’n va, que arrela i que vola de manera anònima i sempre nova. Què és una ciutat? Un lloc on es pot arribar i reiniciar la vida entre desconeguts. Una ciutat no és, doncs, una mercaderia ni un espai de consum, ni una empresa ni una marca".