Participació a la III Jam dels Països Catalans de Montblanc

08/09/2017

 

El passat 29 de juliol es va celebrar la tercera edició de la Jam dels Països Catalans que organitza a la vila de Montblanc l'incombustible Pau Civit.

 

Vaig poder participar en una sessió itinerant que va aplegar més de 60 poetes d'arreu dels nostres Països Catalans i va recórrer alguns dels indrets més emblemàtics de la sempre atractiva geografia urbana de la capital de la Conca de Barberà.

 

A mi em va tocar recitar a l'església de Santa Maria, i ho vaig fer amb dos poemes de molt diferent signe, l'un combatiu ("El teu nom"), que ja havia recitat en públic a la proppassada jornada del 1r de maig a la plaça de la Farinera, i un dedicat a l'esperança, si bé arrenca de la imatge de dos refugiats abraçats enmig de la caòtica diàspora dels desplaçats per la guerra siriana i altres conflictes ("Amor").

 

la sessió va ser maratoniana, com ho justifica lel gran nom de participants, però va resultar una experiència molt revitalitzadora i una gran oportunitat de conèixer altres poetes amb els quals no havia tingut mai el plaer de contactar.

 

EL TEU NOM

 

D’alguna manera hauré d’escriure el teu nom,

El nom que et mereixes

Pel dolor que has causat,

Per l’amor que has segat,

Pel benestar que has negat,

Per la riquesa que has robat.

No sé si tindré prou lletres per a nom tan llarg,

Però tinc la F per començar

I una I dels romans per continuar.

Una L afegiré, o dues que fan parelL,

I deixa’m que t’aporti una D

I l’E que la completa tan bé.

Ara em cal una P

Que és una lletra amb molt poder,

I una U que espanta una mica

Quan esclata com una T.

Ah!, i al final la primera lletra,

 Que ja saps que els últims

Seran a la fi els primers.

I això espero per a tu,

Que havent estat el cap del galliner

Ara t’enfonsis a l’immund femer.

 

27 d’abril de 2017

 

 

 

Només l'amor és el veritable refugi. Només l'amor ens pot salvar de la catàstrofe. Només l'amor ens pot fer mantenir l'esperança.

AMOR

Ni tan sols l'heura que s'arrapa a la dura pedra,
Ni tan sols l'herba que aguanta sota el bat del sol,
Ni tan sols l'escalf que resta quan la brasa mor,
Ni tan sols l'esca que encén la metxa erta
Poden comparar-se a la febrosa persistència
Amb què atresoro cada lletra del teu nom.
Perquè si la boca calla i als llavis hi ha un segell
És només per fer-te en el silenci més present.
Perquè si els ulls es tanquen com un vel espès
És només per veure cada accent de la teva pell.
Perquè si l'oïda es nega a sentir cap soroll
És només per escoltar la teva muda cançó.

maig 2017

 

La meva intervenció en la filmació feta per Jaume Parés (minut 30 aprox):

 

I la notícia a Tac12 TV.

 

 

Please reload

Posts Destacados

Col·lectiu d'Antiartistes

August 5, 2015

1/1
Please reload

Posts Recientes

March 19, 2019

September 30, 2018

September 28, 2018

April 20, 2018

Please reload

Búsqueda por etiquetas
  • Facebook Classic
  • Twitter Classic
  • Google Classic
Síguenos

RRPP / T 914.123.456 / F 914.123.456 / info@misitio.com / © 2023 por RRPP.  Creado con Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now