Bàsquet per a la Marató de TV3
Quan un es deixa enredar per algú que tot ho enreda però perquè prèviament s'ha enredat en totes les bones causes, la cosa ha de sortir bé. Això em vaig plantejar això acceptant el repte de l'amic Jordi Salvadó de participar en un partit solidari de bàsquet al Reus Deportiu, on ell porta l'acció social -com una de les moltíssimes activitats que cada dia du a terme amb la seva increïble i inexhaurible energia-.
La causa era la Marató de TV3 d'enguany, que es dedicava als ictus i les lesions medul·lars. Un dels fenomens més grans i extensos del nostre país, aquesta jornada de solidaritat, que ja arribava a la seva 25a edició recaptant diners per investigar contra les malalties que encara avui no podem vèncer.
El partit ens enfrontava a un grapat de socis de l'entitat amb una selecció de periodistes esportius. Malgrat el reforç d'última hora d'un jugador de la secció de bàsquet, aviat es va fer evident que el partit anava força desequilibrat en favor dels periodistes, que tenien entre els seves files autèntics cracs com el Jordi Gil, l'Esteve Giralt o el Francesc Gras, i més d'una noia amb molt d'estil. Nosaltres teníem voluntat i ganes, i molt d'humor, però si no és per la mà de déu de l'speaker i director del matx -el mateix Jordi Salvadó- i la bona ajuda de l'àrbitre, la pallissa hauria estat important. Però el miracle va fer acabar en un digne empat a 48 punts, i també un bon cabàs de rialles i entreteniment que també va arribar al públic que omplia les grades del pavelló i -el més important- va contribuir amb una recaptació notable de prop de 600 euros que van posar un gra de sorra en una recaptació global de quasi 9 milions en tota aquesta jornada en què el poble català va tornar a exhibir la seva potència solidària i el seu vertebrat teixit social.
Tot i l'evident justícia del marcador final, els periodistes han mostrat una competitivitat que els ha fet denunciar un presumpte tongo en el partit, en una divertida nota del Diari de Tarragona, el fotògraf del qual, per cert, va protagonitzar un dels moments estel·lars del partit quan va rebre una passada sota cistella on s'havia quedat sol -lògicament, ja que no formava part de l'equip i cobria com a reporter les jugades-. Malgrat estar sol i poder repetir i tot el tir, no va estar de sort. Justícia divina, un cop més.
