La poesia laica d'Aleix Cort i Jordi Vintró

Dimarts, a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, vaig tenir ocasió de presentar un llibre que m'ha fascinat: "Poesia Laica" (La Breu Edicions), del reusenc Aleix Cort i el barceloní Jordi Vintró.

Joc poètic, desafiament d'enginys entre poetes, divertimento per a estetes? Sí, clar. però també un llibre de poesia treballat, valent i amic del risc. No crec que tota la poesia hagi de buscar ultrapassar les convencions del gènere per ser bona -jo no ho crec-, però la que ho fa compta amb un valor addicional, que és precisament el de cercar més enllà dels límits coneguts i apreciats pel gran públic. (Sí, ja sé que parlar de gran públic en poesia és també arriscat, agosarat....).

Si bé aquesta vegada,o sempre, jugar a l'avantguarda pot representar una recerca dels mateixos orígens de la paraula, aquest cantussejar dels infants abans que aprenguin a parlar, com diu Aleix Cort en un dels textos poètics que integren el llibre . Un aspecte en el qual em vaig estendre una mica.

Correspondència entre autors, al llarg de cinc anys, feta amb el sistema tradicional del correu avui ja quasi extingit, i feta amb l'ús exclusiu de la poesia. Una aposta doble per mitjans que podrien sonar a romàntics, si no tronats. Convenceu-vos de com de lluny està de ser això aquesta "Poesia laica" penetrant en el cos del llibre, ben exigu -com el seu cost econòmic, de pas-.

Ah, i comprovareu així que l'Humor hi cap, a la Poesia!