Besllums, un poemari

Vaig començar a escriure Besllums fa ja més de cinc anys, arran d'estiu de lectura insistent i apassionada de l'obra completa de Joan Vinyoli i de la seva biografia, escrita pel meu amic Pep Solà, l'home al qual li dec la meva capbussada en la poesia del gran poeta barceloní del qual l'any passat es va celebrar un any commeratiu del tot justificat.

No l'havia donat per conclòs fins que un poema em va venir en forma de la frase "La definitiva veritat". Vaig tenir clar de seguida que aquell era el punt i final.

El podeu consultar, íntegre, a la pàgina de descàrregues, i també la ressenya que va fer en el seu blog l'amiga i gran poeta Carme Andrade: http://carmejant.blogspot.com.es/2015/10/besllums-clarors-incertes.html