top of page

La celebració dels mots

Fa anys que sé que els mots poden expressar la gran capacitat creativa, de construcció i de generar alegria de l'ésser humà. Fa molts anys que sé que els mots poden expressar la capacitat negativa, la força destructiva i de generar odi i tristesa de l'ésser humà. Ahir vaig aprendre que els mots es poden mirar, sentir i degustar com si fossin una gran festa, una celebració per si sola. Gràcies a Núria Pujolàs, Miramelsmots, i a tots els que van concórrer ahir al Safareig Poètic.

Aquest text, que vaig pujar al Facebook personal aquest passat divendres, volia ser un homenatge a Miramelsmots, l'autora del llibre "V de Bes" (Voliana Edicions, 2015) que presentàvem al Safareig Poètic, a l'espai habitual del Portal de Catalunya. Va ser una presentació molt especial i un autèntic punt d'inflexió, n'estic convençut, a les trobades que sota el nom de jam anem efectuant un cop al mes des que vam encetar l'any.

Una presentació molt especial, en primer lloc, per la personalitat i energia creativa que desprèn Núria Pujolàs, Mimamelsmots a la xarxa i al mateix llibre. I és aquesta energia creativa, crec, la que va precipar la segona causa de la particularitat de la presentació, la creativitat i imaginació dels que van coincidir a fer de l'acte una autèntica festa dels mots. He d'esmentar, en la idea i realització, a Carme Andrade i Pau Roig (contribuents ambdós del també particular-no podia ser menys- pròleg del llibre ), Àlfred Pitarch i Sol Navarro, que van posar l'atmosfera indispensable per a l'ocasió i van regalar-nos amb una teatralització de poemes del llibre, Antònia Farré, que ens va fer eriçar a tots la pell amb la seva dicció d'alguns dels poemes, amb l'atmosfera molt especial que vam crear per intensificar tots els sentits, i també la col·laboració de Trini i Elena. No vull deixar de recordar també l'ajuda i ànim de Pep Macaya, que va posar idees i ens va encomanar entusiasme, encara que no va poder ser-hi aquell dia.

I, naturalment, cal agrair a Núria Pujolàs, Miramelsmots, la seva presència, la llum que va aportar -que enlluerna, com diu Antònia Farré en un comentari a Facebook-, i la força amb què els mots, en les seves mans, renoven els seus missatges i ens renoven. En certa manera, ens fa innocents i expectants com uns infants envers la paraula. No és estrany que, com ella mateixa va dir en introduir la lectura del poema amb què va tancar la jam, els nens s'hi sentin atrets sense reserves.

Vosaltres també us hi sentireu si entreu al seu món.

Posts Destacados
Posts Recientes
Búsqueda por etiquetas
Síguenos
  • Facebook Classic
  • Twitter Classic
  • Google Classic
bottom of page